Se m’acut que el mar ve a ser el cor del nostre planeta, el gran centre de la circulació, ja que d’ell ixen els núvols que ruen pel cel, la rosada que refresca els matins i les pluges que alimenten els rius: i els rius són les artèries, que tornen contínuament al cor lo que del cor van contínuament rebent. Així veia Ruyra el nostre mar.

Ben mirat, el mar ve a ser el cor de la nostra vila, i també dels blanencs i blanenques, que el vivim (i el veiem) a la nostra manera:

Passejant a la vora del mar, prenent un cafè en una terrassa, practicant esport, llegint, comprant, treballant, estiuejant… I tu, com el vius (veus)?